El Salvador, inseguretat i democràcia

El Salvador, inseguretat i democràcia

Inseguretat. Pobresa. Militarització. Conceptes que narren el decurs d’El Salvador al llarg del segle XX i que, en bona mesura, expliquen la seva situació actual i història recent. És un dels països més perillosos del món i que combinat amb els alts nivells de pobresa, obliga molts dels seus ciutadans a fugir. Les temudes bandes pandilleres, dedicades al tràfic de drogues i l’extorsió, es disputen amb l’Estat el control del territori. Fins a quin punt és aquest sistema polític, construït després d’anys de dictadura militar i d’una sagnant guerra civil, una democràcia? Les reformes aplicades amb la ratificació dels Acords de Pau de Chapultepec (1992) han arrelat, tenint en compte la realitat del país? Quatre prestigioses classificacions sobre la naturalesa dels règims polítics d’arreu analitzen el sistema d’El Salvador entre 1990 i 2016.

Taula d’elaboració pròpia. Dades de FreedomHouse, Polity IV, D-D Dataset i V-Dem.

La democràcia d’El Salvador a Freedom House

En primer lloc, l’organització no governamental Freedom House estructura la naturalesa d’aquest sistema polític en dos grans etapes. Els indicadors FH puntuen l’organització dels Estats en una escala d’1 (lliure) a 7 (no lliure) a partir d’intervals de 0.5 punts. D’aquesta manera, s’atribueixen les condicions de lliure, parcialment lliure i no lliure en funció dels drets polítics i de les llibertats civils.

Segons FH, El Salvador va ser entre 1990 i 1996 un país parcialment lliure a causa de l’absència i manca de qualitat dels drets polítics. Malgrat la ratificació dels Acords de Pau (1992) va millorar la puntuació en l’àmbit de les llibertats civils, no va ser fins el 1997 que va ser considerat un país plenament lliure. En les eleccions d’aquell any va augmentar la competència electoral i es va mantenir la plena acceptació dels resultats fet que, juntament amb l’acord transversal de la reforma del procés electoral, porta a FH a concloure que “els drets polítics van millorar de manera significativa”.

V-Dem estudia la democràcia d’El Salvador

La classificació més complexa de les estudiades és l’índex V-Dem, calculada a partir de 329 indicadors basats en els cinc components presentats per Dahl. Les qualificacions oscil·len entre 0 (dictadura) i 1 (democràcia), però a diferència dels altres indicadors no assigna una equivalència categòrica al número obtingut. A més, en el cas d’El Salvador els valors són molt canviants i estan subjectes a gran quantitat de paràmetres que en dificulten l’anàlisi. Segons V-Dem, la qualitat democràtica d’El Salvador augmenta progressivament del 0.24 obtingut el 1990 al 0.68 del 2015, superant l’aprovat.

El Salvador, democràcia i Polity IV

En paral·lel, segons l’estudi de Polity IV El Salvador ha estat una democràcia en tot el període comprès entre 1990 i 2016. La puntuació assignada, tot i mantenir-se estable en el temps, va millorar en dos moments clau de la història del país caribeny: 1991 i 2009. Cal tenir present que aquesta classificació té una valoració gradual que recull els valors de -10 a +10 però, a diferència del FH, els Estats esdevenen autocràcies, anocràcies i democràcies. D’aquesta manera, la puntuació obtinguda és la suma de la valoració del sistema estudiat com a autocràcia (en números negatius) i com a democràcia (en positiu). Algunes de les variables estudiades són la competitivitat i obertura de les eleccions, la naturalesa de la participació política i l’abast dels controls del poder executiu.

Moments clau

Aterrant en el cas d’El Salvador, el país caribeny mai ha puntuat a autocràcia. En l’apartat de democràcia, les valoracions han oscil·lat entre 6 (1990), 7 (1991-2008) i 8 (2009-2016). Referent a les millores, el setembre de 1991 la ONU va convocar la signatura dels Acords de Pau (1992) a Mèxic, després de certificar que els dos bàndols de la guerra civil existent al país durant més d’una dècada havien complert amb els compromisos acordats. Polity IV interpreta que tal esdeveniment millora la competitivitat en la participació (variable parcomp), posant així l’accent en l’augment de la capacitat d’intervenció de la ciutadania i la possibilitat d’elegir entre diferents alternatives. No obstant, és important mencionar que el 1991 encara no existien normes que regulessin tal expressió més enllà de la Constitució de 1983, per la qual cosa la variable parreg -germana de l’anterior- no varia.

Al seu torn, l’1 de juny de 2009 ARENA perdia per primera vegada la Presidència d’El Salvador a favor del guanyador dels comicis que havien tingut lloc al gener, Mauricio Funes (FMLN). Es produïa així la primera transferència pacífica de poder polític a un partit d’esquerres en 188 anys d’història. Per Polity IV es consolidava una mica més la democràcia salvadorenya, reflectit en la millora de la seva puntuació (variable xconst). D’aquesta manera, la classificació deixava de considerar que el poder executiu estava sotmès a limitacions substantives –en què aquest té “més autoritat efectiva que qualsevol dels grups als quals ha de rendir comptes tot i estar subjecte a límits substancials”- per aproximar-se a la paritat o subordinació respecte els accountability groups.

Cal tenir present la naturalesa bipartidista del sistema de partits d’El Salvador, estructurat a partir  del liberals ARENA i el revolucionari FMLN. Ambdós encarnen els antics bàndols de la guerra civil, actualment dedicats ara a la competència política i pacífica. El partit dretà va governar durant cinc legislatures de cinc anys cadascuna, i malgrat la victòria de Funes en la sisena encara mantenien el poder a l’Assemblea Nacional.

Democracy – Dictatorship: la democràcia a El Salvador

El Salvador és i ha estat una democràcia. Així de contundent és la mesura binària de Democracy – Dictatorship (Alvarez et Al., Przeworski et Al., Cheibub et Al.), que qualifica els Estats d’arreu com a democràcies o dictadures. Un sistema polític esdevé autoritari quan el Cap de l’Executiu i/o el Cap del Legislatiu no han estat elegits; quan no hi ha més d’un partit; o bé quan el partit governant no ha perdut mai sota les mateixes normes amb les que va pujar al poder (error Type II, versió Cheibub et Al. 2009). No obstant i com demostra el cas salvadoreny, quan es produeix tal transició el país es retro-classifica com a democràtic.

És una democràcia

Finalment, de l’anàlisi de quatre classificacions diferents val la pena destacar-ne l’obtenció de resultats similars tot i les diferències entre els mètodes aplicats. D’una banda, tots coincideixen en afirmar que El Salvador és una democràcia amb molts punts de millora. El camí recorregut és llarg, la desmilitarització de la societat (Diamond i Morlino, 2005 i PNUD, 2010) i l’augment del creixement econòmic porten al Banc Mundial a concloure que “la democràcia i la pau s’han consolidat” (2018) i a la Unió Europea a titllar-lo “d’exemple per la regió”. No obstant, la lluita per la seguretat i les polítiques aplicades –fortament criticades per la vulneració dels DDHH que sovint suposen- continua vigent, així com la de la pobresa i la gestió d’una magistratura dèbil.

D’altra banda, crida l’atenció com malgrat les conclusions comunes cada classificació destaca diferents elements determinants de l’evolució del sistema polític salvadoreny. Caldria analitzar amb profunditat els esdeveniments i mètodes per comprendre la selecció feta, tot i que des d’un punt de vista hol·lístic observem com tots són transicions que en tant que pacífiques consoliden la democràcia.En primer lloc, l’estudi del sistema en el seu conjunt de Polity IV i D-D enfront de la profunditat amb la són treballades les llibertats civils per part de FH i V-Dem pot ser una explicació de les diferències esmentades. Tal hipòtesi explicaria l’accent dels dos primers la investidura de Funes (2009).

Una segona explicació a tals diferències és els paràmetres de mesura utilitzats. Polity IV, FH i V-Dem valoren els sistemes a partir de gradacions acotades, malgrat que en els dos primers casos el número resultant és equiparable a una categoria política (e.g. país lliure). En canvi, D-D és una mesura binària a partir de quatre variables tancades, per la qual cosa és l’únic que no pot reflectir numèricament els canvis que comporten els Acords de Pau.