Mali busca la llum al final del seu túnel d’incertesa

Mali busca la llum al final del seu túnel d’incertesa

A Mali, un cop d’Estat l’any 1991 va acabar amb una dictadura de dues dècades i va encetar una transició cap a la democràcia. Des d’aleshores, l’ex-colònia francesa s’ha transformat políticament, passant de tenir un règim unipartidista a gaudir de l’actual multipartidisme. Ara bé, aquest canvi ha anat acompanyat de molts obstacles que han dificultat la consolidació d’una democràcia plena i estable. A part de ser el catorzè país més pobre del món; les tensions ètniques amb els tuaregs, l’aixecament militar del 2012 i l’activitat de milícies integristes al Sahel han fet que el canvi polític hagi avançat a batzegades.

La dictadura de Traoré

Si girem la vista enrere i ens situem al 1990, s’evidencien clarament els avenços sociopolítics dels últims anys, i encara més si ho comparem amb l’hermetisme de la dictadura que Moussa Traoré dirigia des del 1968. Durant 23 anys, Traoré va controlar la premsa i l’ensenyament, va prohibir les activitats polítiques i va reprimir durament l’oposició. El règim celebrava eleccions periòdicament, però no eren ni lliures ni competitives. El dictador concorria sense oponents a les presidencials, mentre que a les legislatives només s’hi presentaven candidats del partit únic. A més, el control polític de la judicatura liquidava tota opció de separació de poders.

Per aquests motius, quatre sistemes classificatoris coincideixen a assenyalar el totalitarisme de la Mali de Traoré. D’entrada, el sistema Polity IV, a partir de l’anàlisi de la competitivitat electoral, la participació política o l’abast dels controls a l’executiu, conclou que Mali era una dictadura l’any 1990. L’índex Democracy-Dictatorship (D-D) també considera que la Mali de Traoré era un règim autoritari. I és que Mali incomplia els criteris indispensables que Przeworski fixa perquè un país pugui considerar-se democràtic: l’elecció del cap de l’executiu, l’elecció popular del legislatiu i l’existència de més d’un partit polític.

Mentrestant, l’informe de Freedom House també conclou que Mali era un país no lliure. Aquesta ONG nord-americana denuncia que els drets polítics i les llibertats civils eren sistemàticament vulnerades. Per la seva banda, la classificació del Variety of Democracies Index (V-DEM) assigna un 0,22 a Mali l’any 1990. Com que la puntuació està molt per sota del 0,5 necessari per aprovar, el V-DEM indica que el país era, clarament, d’una dictadura.

L’arribada de la democràcia a Mali

A principis de 1991, Mali va iniciar un canvi polític radical. Amb una economia al caire del col·lapse, el règim de Traoré agonitzava durant els seus últims mesos de vida. Els militars van acabar sumant-se a les contínues protestes populars i van perpetrar un cop d’Estat que va enderrocar el govern dictatorial. L’exèrcit va crear un Comitè de Transició encarregat d’instaurar un sistema multipartidista, convocar eleccions i proclamar els drets polítics dels ciutadans. D’aquesta manera, s’emparava l’autonomia associativa i la llibertat d’expressió.

L’any 1992 es celebren els primers comicis lliures i competitius des de la independència. En paral·lel, s’aprova una Constitució que institucionalitza els canvis polítics en un nou marc legal basat en l’Estat de Dret. La Carta Magna, actualment en vigor, blinda el caràcter republicà, democràtic, laic i pluripartidista de Mali. A més, consagra la igualtat formal i els drets i llibertats individuals: opinió, expressió, premsa, associació, vot, etc.

Així doncs, a partir de 1992 els índexs Polity IV i D-D comencen a classificar Mali com una democràcia. Freedom House també el considera per primer cop un país lliure; mentre que l’índex V-DEM de 1992 duplica la seva puntuació respecte l’any anterior (de 0’31 passa a 0’63). D’aquesta manera, el país africà aconsegueix superar l’aprovat i esdevé una democràcia per primer vegada en la seva història.

Una dona diposita el seu vot en una urna dins d'un col·legi electoral de la ciutat de Timbuctú, a Mali.
Una dona vota en un col·legi electoral de Timbuctú, durant les últimes eleccions presidencials a Mali.

Dues dècades de pau i llibertat

Aquests indicadors favorables es consoliden durant dues dècades en què els quatre índexs aproven la qualitat democràtica de Mali. De forma ininterrompuda des del 1992 fins l’any 2011, tant l’índex Polity IV com el D-D coincideixen a dir que Mali era una democràcia; mentre que el V-DEM sempre es situa per sobre de l’aprovat, oscil·lant entre el 0’56 i el 0’70. Per la seva banda, Freedom House també considera Mali un país lliure, exceptuant l’indicador de 1994, que és parcialment lliure.

En definitiva, són dues dècades d’una democràcia homologable. Els presidents Alpha Konaré (1992 – 2002) i Amadou Touré (2002 – 2012) s’alternen el poder pacíficament en un sistema semi-presidencialista. Això vol dir que el president de la República s’escull per sufragi universal directe, és el cap de l’Estat i designa el primer ministre, que és el cap del govern. L’executiu, però, és responsable davant del poder legislatiu. Per tant, si vol aprovar els seus projectes, necessita el suport majoritari dels 147 diputats de l’Assemblea Nacional, que s’escullen per un sistema de segona volta.

Ara bé, l’existència de segones voltes és un dels factors que han minvat la representativitat de les institucions polítiques malianes. En aquest sentit, sovint les eleccions anaven acompanyades de fraus del partit en el poder i boicots de l’oposició per denunciar la manca de garanties. Per això, la Cort Constitucional ha hagut d’assumir el paper d’àrbitre electoral. De fet, el tribunal va fer repetir els comicis legislatius de 1997, en observar-hi “serioses irregularitats”. Alhora, aquest fet demostra que hi havia separació de poders amb un sistema efectiu de checks & balances entre el poder judicial i el polític.

Cop d’Estat i crisi política

L’any 2012 Mali viu una greu crisi política que condueix el país cap a una regressió democràtica. Un cop d’Estat militar enderroca el govern de Touré, els generals prenen el poder i suspenen la Constitució i dissolen les institucions. Les forces de seguretat violen drets humans i llibertats civils, duent a terme execucions extrajudicials, desaparicions forçoses, empresonaments arbitraris i tortures. Arran d’aquests fets, Freedom House classifica Mali com un país no lliure i l’índex D-D el considera una dictadura. La qualificació de V-DEM suspèn Mali amb un 0’29 que situa el país en una dictadura. Per la seva banda, Polity IV es conforma classificant-lo com una anocràcia.

Malgrat tot, la pressió internacional força els militars a retornar el poder a l’administració civil. L’exèrcit designa un president interí amb l’encàrrec de convocar eleccions presidencials pel 2013. Els comicis fan guanyador Ibrahim Boubacar Keita, del partit Assemblea per Mali, una formació que mai abans havia ocupat el poder. Així doncs, el multipartidisme reneix i les institucions democràtiques tornen a posar-se en marxa. L’executiu i el legislatiu tornen a ser escollits popularment, i treballen per restablir l’ordre constitucional. Per aquestes raons, Mali torna a ser una democràcia a l’índex D-D a partir del 2013; mentre que al sistema V-DEM ho aconsegueix l’any 2014, superant l’aprovat per un estret marge (0’55).

El futur incert de Mali

Malgrat els intents reestabilitzadors, la conjuntura adversa no ha permès recuperar tots els bons indicadors previs al 2012. Així doncs, entre l’any 2013 i 2016, Mali és considerat un país parcialment lliure per Freedom House. Mentrestant, l’índex Polity IV segueix catalogant-lo com una anocràcia, lluny de les màximes garanties democràtiques. La crisi humanitària, la inseguretat i l’avenç d’Al-Qaeda al nord impedien recuperar el pols democràtic. De fet, el país lluitava per no esdevenir un Estat fallit. Però la intervenció militar francesa per desarticular els jihadistes i l’acord de pau amb els tuaregs poden posar les bases perquè Mali vegi la llum al final del túnel després d’anys d’incertesa.